dimecres, 8 de febrer de 2017

Les col•leccions de ciències naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, trenta anys de ciència i natura al territori



Recentment vam publicar la notícia de la finalització de la campanya de documentació de l’any 2016 . Pel que fa a la documentació de Ciències Naturals enguany s'ha centrat en les col·leccions de papallones i libèl·lules que conserva el Museu.

El Museu de les Terres de l’Ebre des de la seva inauguració, ara fa més de trenta anys, ha realitzat un treball continuat per la conservació i valorització del patrimoni cultural i natural, que li ha permès esdevenir un centre de referència que actualment gestiona els fons més important de les Terres de l’Ebre i un dels més grans de Catalunya.

Les ciències naturals constitueixen, juntament amb l’arqueologia i l’etnologia, els tres àmbits de treball que formen part dels objectius i de l’acció de la institució des dels seus orígens i que conformen aquests fons.

La natura en concret ja era present en el mateix procés de creació del Museu. El fons de ciències naturals té el seu origen en una petita col·lecció local, fonamentalment d’aus naturalitzades, ampliada l’any 1984 pel Grup d’estudis de la Natura (GEN), que les va cedir per a que formes part del projecte de creació d’un museu comarcal, que llavors havia de ser necessàriament pluridisciplinar i també naturalístic. Un museu que també presentava una vocació clarament territorial en una part del país on la biodiversitat és un dels seus principals valors patrimonials.

Una base de dades que recull l’evolució de la biodiversitat
La capacitat d'un museu per atendre les funcions de conservació i preservació ve determinada pels recursos, espais, equips i personal que disposi. La capacitat del Museu de les Terres de l’Ebre en aquest sentit, i el treball de biòlegs, arqueòlegs i etnòlegs professionals de la museologia, ha permès que les col•leccions del Museu hagin augmentat, passant dels 3.208 objectes inicials als 40.000 actuals, i aquest augment ha suposat, també, una millora qualitativa, representant en el cas de la col·lecció de història natural d’una manera molt més acurada la complexitat i biodiversitat dels sistemes naturals.

Com a norma general, la selecció d'allò que deu adquirir el Museu ha de regir-se per un criteri d'utilitat pública. Així els objectes que el Museu de les Terres de l’Ebre recull, amb independència de la forma d'adquisició (donació, llegat, dipòsit, ...), han de complir amb el requisit que siguin útils per a assolir els objectius d'estudi, educació i gaudi amb els que són adquirits i conservats. Però, ni per temps ni per espai es pot recollir tot, per això el Museu no adquireix objectes dels quals no es té documentació, no es pot garantir la seva conservació o no s'ajusten a la política d'adquisicions. Cal evitar la formació d'un fons que no expliqui res, amb objectes incoherents, banals, poc representatius, repetits, etc.

 D'acord amb la seva política d'adquisicions, el Museu selecciona els objectes que han d'integrar el seu fons, considerant qualitats com el grau d'informació, testimoniatge, documentació, representativitat que aporten, etc.

Aquests criteris són, si cap, més estrictes en el cas delsingressos del fons de natura on és precís que els espècimens que es recullen i dipositen al Museu vagin acompanyats d'una informació mínima del seu context original (localitat, hàbitat, data, col•lector, ...) i que expliquen la composició i dinàmica dels sistemes naturals. La documentació i informatització que es du a terme d’aquest fons, que actualment inclou al 83 % del total de les unitats de registres dipositades, garanteix validar i associar aquesta informació amb l’objecte i permet realitzar la gestió del fons d’una manera més fàcil, ràpida i acurada.

És aquesta informació associada la que aporta un valor científic i universal a les col·leccions de història natural. Així les col·leccions biològiques esdevenen autèntics bancs de dades que aporten una informació molt valuosa sobre la nostra biodiversitat, i no només de la actual sinó també de la passada, d’aquella que existia en el moment en que es va recollir cada espècimen. Cada exemplar esdevé una prova tangible de la seva presència en un territori i un ecosistema en un moment donat. El fet de que les col·leccions biològiques amb les eines i tractaments adequats poden preservar-se al llarg de segles, ens permet conèixer els canvis en el temps de la geologia, la fauna, la flora o l’ecologia d’un lloc. Això és especialment important en el cas d’un territori com les Terres de l’Ebre amb grans valors naturals, on és important la conservació d’espais naturals de gran interès, i que al mateix temps sofreix des de fa molt de temps impactes com la transformacions dels hàbitats derivats de l’activitat humana, els efectes del canvi climàtic o l’aparició d’espècies invasores.

Les col·leccions de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre
 Les col•leccions d'història natural del Museu de les Terres de l’Ebre estan constituïdes per espècimens que tenen procedències i formés d’ingrés diverses. Molts d’ells són fruit de les tasques de prospecció per part de recerques engegades pel propi museu amb amb l’ajut d’equips de col·laboradors, però també en trobem d’altres que són el resultat de treballs de recerca externs com ara tesis doctorals, tesines o treballs de fi de grau que són dipositats al Museu per part dels investigadors que les han realitzat.

 Una altra font d’ingressos la constitueixen les col·laboracions que el Museu realitza de forma regular amb institucions del territori, recerques fetes conjuntament amb el Departament de Medi Ambient, el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta mitjançant les quals s’han ampliat les col·leccions de peixos, d’odonats i papallones, o les col·laboracions en entitats com l’Associació Micològica de les Terres de l’Ebre “Bitxac o el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre que han permés incrementat els fons de bolets i plantes superiors.

Però al mateix temps els ingressos esporàdics no vinculats a cap estudi concret, també han estat constants al llarg de la història del Museu. En 33 anys, 147 persones i entitats interessades en la protecció i valorització del patrimoni natural han col·laborat a través de donacions particulars a ampliar el nombre i la qualitat de les col·leccions que custodia el Museu.

Fruit d’aquest esforç continuat, el Museu acull un dels fons més destacats dins dels Museus de Catalunya, només per darrere de les grans col·leccions dels museus de Barcelona i Girona. Un fons amb més de 16.000 unitats de registre i 140.000 exemplars que inclouen espècies animals i vegetals de grups molt variats i d’origen divers, dels quals més del 80 % provenen de les Terres de l’Ebre i territoris veïns.

Dins d’aquest fons cal destacar la importància de l’herbari del Museu, el qual amb 6.700 plecs és un dels més importants dins del Museus del país. Aquest herbari ha esdevingut punt de referència dels investigadors i estudiosos de la botànica de les Terres de l’Ebre i inclou fons provinents de tres tesis doctorals realitzades al territori. També destaca per la seva importància el fons de vertebrats (en particular la col·lecció ictiològica de l’Ebre), i el d’invertebrats especialment en libèl·lules i altres insectes (lepidòpters, coleòpters,...).

Un fons al servei de la societat
En la conservació d'espècimens d'història natural s'apleguen, a la vegada, interessos educatius i científics. S'ha de fer una diferenciació entre l'interès de les col•leccions per a finalitats científiques, que es conserven adequadament per tal de mantenir les característiques específiques necessàries per a l'estudi taxonòmic i sistemàtic de les mateixes; de les col•leccions vinculades a la difusió, amb finalitats educatives i culturals, que han de rebre sovint tractaments diferenciats que poden alterar l'aspecte natural o original de les peces.

D’aquesta forma el valor de les col•leccions ve determinat, a més de pel seu valor intrínsec exposat anteriorment, en part també per l'ús posterior que se'n fa. Les col•leccions del Museu, a més de servir per a construir l'entramat de la seva exposició permanent a Amposta (on ajuden a explicar el valor biològic del riu Ebre i les seves ribes a la sala L’Ebre, camí d’aigua i en un futur formaran part de la sala que s’ha de dedicar al delta de l’Ebre) o al Museu de la Mar de l’Ebre amb seu a Sant Carles de la Ràpita, també compleixen altres funcions al integrar-les dins d’activitats temporals que ajuden a la difusió i valorització del patrimoni natural.

Exposicions temporals que el Museu ha anat programant al llarg dels seus anys d’història, com Joies de la natura. La fauna de les Terres de l’Ebre, exposició itinerant entre els anys 2001 i 2006, “Les papallones de la serra de Montsià” que va visitar diferents poblacions entre els anys 2013 i 2015, o aquest any i dins del cicle col·leccionar passions, l’exposició Salvador Cardero i el grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, acosten i mostren al públic la importància de les col·leccions i a través d’elles difonen els múltiples aspectes en que es manifesta la biodiversitat de les Terres de l’Ebre.

Un altre aspecte, no menys important, serien les activitats educatives i socials que permeten acostar el patrimoni natural que custodia el Museu als escolars i entitats del territori. Tallers adreçats als infants com Als Ports amb els animals del bosc o més recentment el projecte Capses de memòria / Capses de natura, que apropa els fons que custodia el museu a diverses entitats de l’àmbit sociosanitari de les Terres de l’Ebre, on les espècies animals i vegetals esdevenen una eina útil en els programes que desenvolupen aquestes entitats amb els seus usuaris ja que estimulen les seves capacitats cognitives, propicien el seu benestar i integració social i els donen a conèixer el seu entorn natural i cultural.
En l’àmbit de la investigació i recerca el valor científic de les col·leccions del Museu de les terres de l’Ebre queda palès en la visita d’investigadors al Museu per tal d’estudiar alguna part del fons, fins a l’any 2015 s’han realitzat més d’un centenar d’aquests estudis, especialment de plantes superiors, i cada any col·laborem en diferents estudis (fonamentalment taxonòmics i genètics) enviant mostres per al seu anàlisi a investigadors de diferents universitats i grups d’investigació.

El futur d’un fons que requereix d’un treball continuat
Cada any el Museu col·labora en projectes ja consolidats com el seguiment anual de les poblacions de la libèl·lula més amenaçada d’Europa (Macromia splendens) juntament amb el Departament de Medi  Ambient i el Parc Natural dels Ports, o en el seguiment anual de les poblacions d’odonats de els Terres de l’Ebre que aporten nous i valuosos exemplars al fons. Les feines en la conservació i documentació de la col·lecció ictiològica del riu Ebre, de referència dels anys 80, aporten una informació molt valuosa, que ajuda a projectes com el Life MigratoEbre finançat per la Unió Europea, de l’estat de les poblacions íctiques del riu Ebre abans de l’arribada massiva d’espècies invasores. Acords de col·laboració com el que signat en l’Associació Fotografia i Biodiversidad del qual el Museu és Punt BV, un projecte de ciència ciutadana que gràcies a les fotografies de fauna i flora que els ciutadans pugen a la plataforma online “Biodiversidad Virtual”, i un cop determinades per experts, aporten un gran nombre de noves i valuoses dades de la biodiversitat del territori  que cada any l’associació facilita al Museu per a que en faci ús i difusió.

Però el Museu també treballa en nous projectes com ara la creació d’un banc de llavors de varietats agrícoles autòctones amb col·laboració amb l’Escola Agrària d’Amposta, que ha d’ajudar a salvaguardar un patrimoni natural i etnològic en perill de desaparèixer degut a l’extensió de les modernes pràctiques agrícoles de tipus extensiu que comporten una dràstica reducció de les varietats que es cultiven.

A més, el Museu en el marc de la seva política de col·leccions, treballa actualment per integrar en els seus estàndards la documentació de dos importants col·leccions del territori adscrites al Museu a través de la participació en el Consorci del Museu dels ajuntaments de Santa Bárbara i Sant Carles de la Ràpita que en són els titulars: la col·lecció paleontològica de Josep Antoni Valls i la col·lecció malacològica de Joan Brunet.

El fons recopilat per Josep Antoni Valls, exposat al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara, comprèn uns 2200 exemplars del quals 381 corresponen a minerals i roques i 1821 són fòssils, lo que converteix aquesta col·lecció en la més important de les Terres de l’Ebre en l’àmbit paleontològic.


La col·lecció de Joan Brunet, ubicada en el Museu de el Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, inclou un extens catàleg d’uns 4000 exemplars, especialment mol•luscs però també fauna marina en general, que Joan Brunet, gràcies al seu estret contacte amb els pescadors i l’establiment de contactes amb altres col•leccionistes, va anar recollint al llarg de la seva vida. La col·lecció inclou exemplars de la fauna local amb altres testimonis de fauna marina d’altres parts del Mediterrani i d’arreu del món. En aquest sentit cal destacar l’adquisició que va realitzar d’una part de la col•lecció creada per Carlos Altimira, naturalista de prestigi que va ocupar un paper prominent en la malacologia catalana dels anys 60-80 del segle XX, constitueix una excel•lent representació dels mol•luscs presents en el litoral català i en general de tota la península ibèrica.

Malgrat el creixement continuat de les funcions i serveis que presta el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, per al present de la institució es prioritària la conservació i gestió del seu fons de història natural, així com la seva consolidació i ampliació en un futur. Un fons d’un valor científic reconegut i referent a les Terres de l’Ebre i amb un elevat pes específic en el context de les col·leccions de Catalunya, però que a més serveix per conèixer i explicar la complexitat dels processos naturals i les relacions entre l'home i el seu entorn. Uns objectes que també constitueixen una eina educativa i social que genera unes actituds sensibles envers la natura i que a través del treball amb la comunitat retorna a la societat uns valors i un patrimoni col·lectiu que van més enllà de les mateixes sales del Museu i els seus magatzems.

Àlex Farnós i Pere Luque
Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada